Marc Torrens, PhD

El País ha publicat un reportatge sobre els cotxes dels polítics a l’estat espanyol. Evidentment, en aquests temps que corren de dificultats econòmiques i financeres a tots nivells, el reportatge remou tota mena de sentiments de qualsevol lector. L’article és esfereidor. Només citaré alguns exemples. La vice-presidenta de la Junta de Extremadura es va comprar un cotxe Lexus (com Mercedes però nord-americà) de 68.000 euros. El President de Galícia té un Audi A8 blindat que va costar 480.000 euros. L’alcalde de Madrid, té un A6 blindat que costarà 591.000 euros en règim de lloguer fins el 2012. L’alcaldesa de València té un Audi de 267.000 euros, i un altre igual de lloguer amb opció de compra com a segon cotxe. La Presidenta de les Corts Valencianes gaudeix del mateix tipus d’Audi que l’alcaldesa de València, però en té dos més de llogats també amb opció de compra. El president de la Diputació de Castelló i l’alcaldesa d’Alicant tenen audis valorats en uns 50.000 euros. L’alcalde de Castelló en té un de 76.000 euros. El president de la Diputació d’Alicant té un BMW de 109.000 euros. El conseller de turisme d’Andalusia, té un Lexus de 66.000 euros.

Perdoneu per aquest ball de xifres. Fins aquí la meva opinió és que hi ha casos exegerats, sobretot en la situació actual. Evidentment el blindatge d’alguns cotxes augmenta i molt el seu cost (i això és raonable ja que hi ha polítics que viuen sota l’amenaça terrorista). A mi em sembla escandalós en general, però estic segur que no és un cas aïllat a europa, i m’agradaria veure els cotxes dels governants alemanys o francesos. Segur que en aquest sentit no estem tant allunyats a europa.

Si en aquest reportatge hagués posat que el president del Parlament de Catalunya renova el leasing del seu cotxe per 86.000 euros a 4 anys (21.500 euros per any), i a més a més hi fa un upgrade per valor de 9.000 euros. Evidentment al costat del 591.000 euros de l’alcalde de Madrid, o dels 480.000 euros del president de Galícia, podríem afirmar que els catalans sóm austers.

Com pot ser que el mateix diari que publica el ball de xifres hagués dedicat una entrada exclusiva pel president del Parlament de Catalunya?

Ara fixeu-vos en la gota que fa vessar el got. En l’article sobre els governants de l’estat espanyol, es citen els personatges correctament, per exemple “El presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra”. Primer la funció institucional, i després el nom de la persona. Impecable. Però l’esquema no és el mateix en l’entrada exclusiva pel president del Parlament de Catalunya. No senyors. En aquest cas, el personatge es citat així: “Renovar el ‘leasing’ del coche de Benach cuesta 83.680 euros”. Es que no és el cotxe d’en Benach, és el cotxe del president del Parlament de Catalunya. Que cadascú en tregui les conclusions que vulgui.

Però, el pijor de tot? No és aquest tractament tant especial i diferenciat. El pitjor de tot és veure com el president del Parlament de Catalunya s’excusa i fa marxa enrera. Això és el més greu d’aquesta història. Ningú no ens podrà respectar mai institucionalment i com a poble si no ho fan els mateixos representants institucionals.