Ahir vaig participar a un seminari força interessant sobre la transferència de coneixement i tecnologia de les institucions de recerca cap a les empreses privades, organitzat per l’ICMAB (Institut de Ciències Materials de Barcelona) del CSIC.
La transferència de coneixaments i tecnologia dels investigadors cap al sector industrial privat un tema cabdal per al nostre desenvolupament econòmic i superar aixi la gran dependència que tenim amb sectors de tan poc valor afegit com la construcció, el turisme, o la producció de béns bàsics. Un tema clau per sortir d’aquesta crisi econòmica i reinventar-nos una mica el model, si podem.
La jornada va començar amb la presentació de Rickard Bucksch del Parc de Recerca de la UAB sobre les activitats que realitzen contruint sinergies entre centres d’investigaciói el món empresarial, especialment en la promoció de l’esprit emprenedor entre científics. El PRUAB és una oficina de transferència de tecnologia i compta amb un gran equip. Seguidament, el Professor Alberto Nieto va explicar la seva experiència al capdavant de Pando, el parc tecnòlogic de la Universidad de Uruguay. Una persona molt interessant des de molts punts de vista. Per exemple, va viure a Barcelona fa 20 anys i parla un català excel·lent! Eva Baltar i Lucía Colmenero que venien de Santiago de Compostela van explicar una oficina de transferència de tecnologia que estan começant. Bona iniciativa, poc a poc anirem progressant. Després, vem presentar 3 casos pràctics, jo sobre Strands (IIIA-CSIC), Josep Lladós sobre ICAR (CVC) i Ventura Guamis de AB-Biotics.
Al final de les presentacions vem participar tots en una taula rodona. Des del meu punt de vista falta cultura emprenedora dins les universtitats. Això només es pot canviar si es fomenta l’esprit emprenedor en els estudiants. També hi ha una mancança d’empreses de capital risc que realment entenguin el negoci del capital risc i que estiguin ben connectades localment. Hi ha una tendència (comprensible) dels investigadors a pensar: “tinc una bona idea, busco finançament públic, contracto un gestor que munti la empresa, i així jo puc continuar investigant”. A mí em sembla que és un enfocament equivocat i que aixi es molt dificil emprendre amb èxit. Per emprendre cal assumir riscos, econòmics, professionals i personals. El millor emprenedor serà sempre l’innovador o científic al darrera de la idea. Contractar un gestor perquè executi la genial idea que hem tingut no serveix en la majoria de casos. Si la idea ve d’investigadors sèniors que no volen asumir el rol d’emprenedor, el meu consell es que creïn un equip del grup d’ivnestigadors i que s’animin a sortir del laboratori i fer el pas. L’empresa serà dels emprenedors, i l’originador de la idea que es quedi al laboratori hauria de tenir un participació més o menys important però quedar-se al marge de l’activitat empresarial. Aquest no és un tema trivial… i aquestes son només algunes impressions informals i personals, res més.
