Perdoneu per aquest ball de xifres. Fins aquí la meva opinió és que hi ha casos exegerats, sobretot en la situació actual. Evidentment el blindatge d’alguns cotxes augmenta i molt el seu cost (i això és raonable ja que hi ha polítics que viuen sota l’amenaça terrorista). A mi em sembla escandalós en general, però estic segur que no és un cas aïllat a europa, i m’agradaria veure els cotxes dels governants alemanys o francesos. Segur que en aquest sentit no estem tant allunyats a europa.

Si en aquest reportatge hagués posat que el president del Parlament de Catalunya renova el leasing del seu cotxe per 86.000 euros a 4 anys (21.500 euros per any), i a més a més hi fa un upgrade per valor de 9.000 euros. Evidentment al costat del 591.000 euros de l’alcalde de Madrid, o dels 480.000 euros del president de Galícia, podríem afirmar que els catalans sóm austers.

Com pot ser que el mateix diari que publica el ball de xifres hagués dedicat una entrada exclusiva pel president del Parlament de Catalunya?

Ara fixeu-vos en la gota que fa vessar el got. En l’article sobre els governants de l’estat espanyol, es citen els personatges correctament, per exemple “El presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra”. Primer la funció institucional, i després el nom de la persona. Impecable. Però l’esquema no és el mateix en l’entrada exclusiva pel president del Parlament de Catalunya. No senyors. En aquest cas, el personatge es citat així: “Renovar el ‘leasing’ del coche de Benach cuesta 83.680 euros”. Es que no és el cotxe d’en Benach, és el cotxe del president del Parlament de Catalunya. Que cadascú en tregui les conclusions que vulgui.

Però, el pijor de tot? No és aquest tractament tant especial i diferenciat. El pitjor de tot és veure com el president del Parlament de Catalunya s’excusa i fa marxa enrera. Això és el més greu d’aquesta història. Ningú no ens podrà respectar mai institucionalment i com a poble si no ho fan els mateixos representants institucionals.